Montserrat Anton Rosera
Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Les dates del calendari educatiu tenen característiques que l'identifiquen i l'omplen de sentit. El 25è aniversari de l'Escola d'Estiu del Vallès n'és un exemple i diu molt de l'esforç fet pels organitzadors vetllant per una Educació en majúscules, plural i de qualitat.

La feina feta al llarg d'aquests anys parla d'una banda, de voluntat de permanència, de ganes de ser-hi, de generositat per compartir angoixes i il·lusions, esperances i expectatives; i d'altra banda, demostra sensibilitat per estar a alçada dels fets socials que es produeixen; dels canvis polítics que es succeeixen i dels vaivens legislatius que es deixen sentir en tota la comunitat educativa.

Perquè l'educació és quelcom que traspassa les parets del centre educatiu i es reflexa en el conjunt d'estaments socials, sent els seus agents els pilars de l'Educació, també en majúscules dels infants i dels joves. Per posar un exemple de plataformes ciutadanes preocupades per aquest fet, citaré el Fòrum Social sobre l'Educació, que aposta en les seves premisses per situar l'educació com a prioritat i responsabilitat de tota la societat contextualitzant-la en el moment concret de l'ara i aquí, en el marc de l'escola pública com a eix vertebrador del sistema educatiu, i contemplant també la realitat social àmplia analitzant l'educació en temps de globalització.

Ara que el context polític sembla haver tornat l'esperança als qui creiem en els canvis reflexius per millorar; de que algunes velles reivindicacions sembla que es poden materialitzar, fora bo que cada estament assumís des de la reflexió i la sinceritat la responsabilitat que li pertoca en el fet educatiu: La família ha de ser reconeguda i ajudada per ser el primer nucli de referència dels seus fills i de les seves filles; les institucions educatives han ser els espais on s'estableixin les bases del coneixement estructurat i on s'instauren les ganes de continuar aprenent; la societat ha de creure's que infants i joves compten a l'hora de la planificació, de la previsió i de l'actuació quotidiana.

D'acord amb aquest plantejament sembla lògic pensar que cal una acció políticosocial compartida, conjunta, decidida i contundent a favor d'una educació basada en el coneixement mutu, la responsabilitat compartida i l'acceptació de la diferència com a realitat i riquesa, amb el recolzament financer que ho faci possible.

Deixem-nos dur pel pensament positiu que els canvis són possibles cercant propostes conjuntes, confluents amb accions que siguin fruit de l'escolta, la reflexió, la planificació a curt i mig termini.