Iniciem les Escoles d'Estiu -el nostre espai privilegiat de reflexió teòrica i pràctica i valuosa contribució dels MRP a la formació del professorat- en acabar un curs marcat positivament pel rebuig de la comunitat educativa catalana a la LOCE i a les propostes de decrets que la desenvolupen. Ha estat especialment desafortunat l'increment d'hores de castellà que ha obert de nou el debat lingüístic i ens fa repetir coneguts arguments sobre la necessitat d'aprofundir en metodologies que, com la immersió, s'han demostrat eficaces en la millora del coneixement del català, i ens fa demanar a la societat una major implicació en la defensa de la nostra llengua. L'escola ha fet millorar-ne el coneixement, però sola, no pot millorar el seu ús social.
No només és el català. L'escandalosa imposició en el currículum de la pràctica obligatorietat de la religió -la versió confessional i la laica, pràcticament no difereixen en res- i la disminució horària de la resta d'assignatures són un atemptat a la intel·ligència i ens retornen a un escola academicista, aïllada i allunyada de la realitat. Una escola oposada a la que sempre hem defensat: oberta al món, al coneixement, implicada amb l'entorn, participativa i que ha de compartir els objectius educatius amb tots els que es dediquen a la educació no formal i amb les famílies, que es fonamenti, volem insistir, en els principis dels quatre pilars de l'educació de l'informe Delors.
Ara més que mai volem que l'Administració catalana assumeixi d'una vegada per totes com a pròpia l'escola pública i la doti dels recursos econòmics, humans i materials suficients i de normatives legals que la defensin amb fermesa, ja que si no, patirà com mai els efectes dels despropòsits de la LOCE i el seu desplegament.
Seria bo comptar amb un nou marc legislatiu català que tingui com a objectiu la formació integral, en valors ètics i actituds democràtiques, que formi persones autònomes capaces d'anar avançant en l'obtenció de coneixements, capaces de convertir la informació en coneixement i no només de repetir-la mimèticament en un examen; que jugui fort per dotar els centres i els equips docents de veritable autonomia; que confiï en els professionals la presa de decisions i que abandoni l'obsessió normativista; que begui de les fonts de la nostra tradició pedagògica i de tot el que ha aportat la pedagogia del segle XX. Que aposti plenament per aprofundir en la democràcia als centres, donant la paraula a tothom que hi té un paper; que es basi en un bon diagnòstic de la realitat i que per fer-lo escolti la comunitat educativa catalana, els representants dels pares i mares, del professorat, de l'alumnat, ... representats per les seves organitzacions i que tingui en compte la feina que fan les entitats de lleure.
Vivim temps difícils que han de ser també temps de necessària reflexió sobre quina educació volem, sobre què és i quin sentit té avui la renovació pedagògica, sobre com fem extensió de les nostres idees, del nostre model de sistema educatiu i d'escola, de les nostres pràctiques, ... i també de reivindicació compartida amb tota la comunitat educativa.
Temps de treball i de lluita.