Un bol ple d’aquest bé de déu em fa companyia mentre escric aquestes ratlles. No em puc estar de dir-vos que el color de les cireres que tinc sobre la taula és clavat al que vesteix un personatge de la làmina d’en Miró que també a tocar em fa companyia, tot i que d’una altra mena. Amb aquests dos elements que em condicionen i el personal computer d’intermediari, us presento el tema general de l’escola d’estiu d’enguany.

La comissió organitzadora va decidir-se per la salut fa uns mesos, després d’uns quants dies de debat, pensant tant en els infants i joves, com en els i les mestres i en la societat en general. Espero que una bona colla de companys i companyes d’ofici ho trobareu encertat, sobretot si darrerament us heu vist obligats a agafar la baixa. També pot ser que una altra bona colla, igualment respectable, atribuïu l’elecció a una penya de carrosses o a quatre despistats que no tenen ni idea dels problemes reals i actuals del món de l’ensenyament. Tots i totes, sigueu en un o altre grup, us mereixeu una justificació.

M’agradaria sortir-me’n i encomanar-vos, si fa falta, una bona dosi d’interès per la salut i la seva promoció a l’escola i des de l’escola. Però des del dia que em van proposar dirigir-vos aquest panegíric he gastat moltes energies a allunyar del meu subconscient aquell bolero, o el que sigui, del tres cosas hay en la vida, salud, dinero y amor, amb un fracàs rotund. Sigueu compassius, si us plau.  Hauré de rellegir Sigmund Freud.

Parlem de salut. Què entenem per salut?  L' OMS, ja en donà fa anys una definició que anava força més enllà de la mera absència de malaltia o de defecte, però el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat el 1976, la completà com a manera de viure cada cop més autònoma, solidària i joiosa.

No us sembla que, des d’aquesta òptica,  salut i educació van tan de bracet que gairebé tenen els mateixos objectius? És com les cireres, n’agafes una i te’n segueix sempre una altra o un reguitzell. Com les cireres o com els petons. Un dia unes noies, amb l’accent seductor de les terres de ponent, cantaven una cançoneta la lletra de la qual feia més o menys així:
 

  Deixa’m que et besi, nineta,
  la cirereta de ta boqueta.
  Que un petó no va mai sol, (aquí picaven dos cops de mans)
  si va de veres.

Redimoni! En Sigmund Freud ha tornat a fer de les seves. Tornem al seny. Educació i salut. Una i altra realitat no poden anar soles, si ens ho prenem seriosament; perquè estan constituïdes per un entrellaçat d’elements interdependents i compartits, de tipus actitudinal, emocional, organitzatiu, curricular, de recursos, d’actuacions, de corresponsabilitats. Ens podem apropar a la unicitat i a la sociabilitat de l’ésser humà, des de molts punts de vista. En aquesta escola d’estiu us proposem apropar-nos reflexivament als infants i als joves, en un àmbit; als adults, les seves dèries i als col·lectius socials, en un altre; i també al nostre ofici, des d’aquesta esperançada accepció de salut, com un futur desitjable. Llegiu els títols de les conferències i dels cursos adjunts, programats en aquesta triple dimensió. Els ponents i formadors, de primera fila.

Inscriure’s al tema general d’enguany és també una bona manera de preparar en equip les vacances d’estiu que tenim ben merescudes i poder fruir de forma autònoma, solidària i joiosa, de les cireres, dels petons, dels mil colors i de tots els fruits saborosos que la natura ens regala en aquesta època de l’any.

Si us plau, veniu i parlem-ne. Salut!